Origen de l’Escalestreet
Som dos llicenciats en Belles Arts que sovint practicàvem l’escalada al rocòdrom de la Fuixarda a Montjuïc. Allà una de les modalitats que es practica és el "bulder", sense cordes, ja que el desplaçament és lateral en comptes de vertical. I, d’aquí va venir tot. Un cop acabada la sessió vàrem anar cap al centre de la ciutat i donat que continuàvem tenint ganes d’escalar se’ns va acudir provar per les parets de la ciutat de la mateixa manera que ho fèiem al "bulder", intentant no tocar el terra excepte les ‘repisses’ dels portals que eren com una espècie de “casa” o “salvat” com en els jocs de nens. D’aquesta forma intentàvem desplaçar-nos el màxim de distància intentant així fer el carrer sencer o donar la volta a l’ illa sense tocar el terra.
Vàrem estar donant-li voltes per posar-li un nom a aquesta activitat que està a mig camí entre el joc, l’esport, la performance… i se’ns va acudir la paraula “ESCALESTREET”, que és un joc de paraules que combina: “ESCALE” de escalar (en castellà) i “STREET”, de carrer (en anglès). Una mena de spanglish. I que metafòricament recorda al mític joc “SCALEXTRIC” en el que pots construir els teus propis circuits, encara que en aquest cas, els circuits son infinits i gratuïts.
Intencions del projecte
Convertir la ciutat en un taulell de joc on qualsevol persona pugui jugar, crear un espai on es pugui tornar a ser un nen i jugar per pura diversió, rehabilitant una funció més que té el carrer, els nens la saben. Despertar la imaginació i la creativitat per a superar les proves que tu mateix et proposis i posar-ho en comú amb altres escalestristes.
Donar l’oportunitat per fer coses en comú amb altra gent, moure’s en equip, organitzar trobades… que no quedi tot en la interfície de l’ordinador, sinó que sigui també una forma de trobar-se a l’aire lliure i en contacte directe.
Vetllar per a que la interacció amb aquest mitjà pugui donar peu a crear discursos, qüestionar els rols socials, i reflexionar sobre les necessitats de la vida.
Volem que ESCALESTREET esdevingui un projecte autònom que evolucioni per si mateix, amb l’ajut de la gent, i veure fins on pot arribar i quines repercussions pot tenir.
